Conus tabidus (Reeve, 1844)

Descripció ⁽²⁾. Conquilla cònica, amb espiral lleugerament elevada, especialment la protoconquilla, i tendència escalariforme a la darrera volta (que no sempre és present). L’obertura és notablement estreta en tota la seva extensió. Longitudinalment la secció presenta una lleugera constricció a la part inferior de l’espiral, de vegades gairebé imperceptible. Aquesta zona està ornamentada amb cordons poc marcats, essent llisa en la part superior. No obstant, en morfotipus molt ornamentats els cordons poden comprendre tota la secció. La mida varia entre els 20 i els 40 mm aproximadament.

Distribució geogràfica i estratigràfica ⁽²⁾. ctualment es troba a Angola, Cap Verd i Senegal (Ardovini i Cossignani, 2004; Kohn, 2009). No es té constància de cap cita prèvia efectuada sobre fòssils.

Observacions ⁽²⁾. Tradicionalment sols dos cònids han estat descrits al Pleistocè mediterrani: Conus ventricosus Gmelin, 1791 [=Conus mediterraneus] i Conus ermineus Born, 1778 [=Conus testudinarius]. Recentment, Vicens (2015) suma Conus vayssierei Pallary, 1906 al registre fòssil de Mallorca, degut a que s’eleva a rang d’espècie Conus mediterraneus var. vayssierei (veure WoRMS, 2016). Aquest és documentat a Mallorca amb exemplars que en realitat podrien ser en part simples Conus ventricosus juvenils, ja que divergeixen morfològicament de l’holotip de Conus vayssierei, que és notablement més globós i amb una obertura més ampla. La gran variació intraespecífica que presenten aquestes espècies, tant en mida com el morfologia, juntament amb el rodament de molts dels exemplars, dificulta notablement les diferenciacions vers altres Conus de l’oest africà, on actualment aquest gènere està àmpliament representat. No obstant, els autors hem pogut reconèixer alguns exemplars de Conus tabidus entre el material revisat, el qual es diferencia dels juvenils de Conus ermineus (equivalents en mida) per la sutura, la secció de tendència escalariforme i l’obertura més estreta. Es diferencia també de Conus ventricosus per l’espiral més elevada, aspecte més globós i obertura més ampla d’aquest darrer. Els exemplars de Conus tabidus observats de Mallorca i inclosos dins aquest treball són morfològicament equivalents a l’holotip de l’espècie (Kohn, 2009). Considerem també com a pertanyent a aquesta espècie l’exemplar de Cuerda (1987, làm. XXVIII, fig. 19) determinat com Conus mediterraneus var. vayssierei, per clares afinitats morfològiques, refigurat en aquest treball (Fig. 1, D1-D2).

Description ⁽²⁾. Conical shell, with a slightly raised spiral, especially the protoconch, and a scalariform tendency in the last whorl (which is not always present). The opening is remarkably narrow throughout. Longitudinalally, the section presents a slight constriction in the lower part of the spiral, sometimes almost imperceptible. This area is ornamented with faint cords, being smooth in the upper part. However, in highly ornamented morphotypes, the cords can cover the entire section. The size varies between approximately 20 and 40 mm.

Geographical and stratigraphic distribution ⁽²⁾. It is currently found in Angola, Cape Verde and Senegal (Ardovini and Cossignani, 2004; Kohn, 2009). There is no record of any previous citation made on fossils.

Observations (2). Traditionally only two Conus have been described in the Mediterranean Pleistocene: Conus ventricosus Gmelin, 1791 [=Conus mediterraneus] and Conus ermineus Born, 1778 [=Conus testudinarius]. Recently, Vicens (2015) added Conus vayssieri Pallary, 1906 to the fossil record of Mallorca, due to its elevation to the species rank of Conus mediterraneus var. vayssieri (see WoRMS, 2016). This is documented in Mallorca with specimens that could actually be in part simple Conus ventricosus juveniles, as they diverge morphologically from the holotype of Conus vayssieri, which is notably more globular and with a wider aperture. The great intraspecific variation that these species present, both in size and morphology, together with the rolling of many of the specimens, makes it considerably difficult to differentiate them from other Conus from West Africa, where this genus is currently widely represented. However, the authors have been able to recognize some specimens of Conus tabidus among the reviewed material, which differs from the juveniles of Conus ermineus (equivalent in size) by the suture, the scalariform section and the narrower opening. It also differs from Conus ventricosus by the higher spiral, more globular aspect and wider opening of the latter. The specimens of Conus tabidus observed from Mallorca and included in this work are morphologically equivalent to the holotype of the species (Kohn, 2009). We also consider as belonging to this species the specimen of Cuerda (1987, plate XXVIII, fig. 19) determined as Conus mediterraneus var. vayssieri, due to clear morphological affinities, refigured in this work (Fig. 1, D1-D2).

Bibliografia Consultata

(1) - Reeve, L. A., 1844. Monograph of the genus Conus. Conchologia Iconica, 1

• (2) - Josep JUÁREZ Rafel (2016) ”Tàxons inèdits o poc coneguts per al Pleistocè superior litoral de Mallorca (Illes Balears, Mediterrani occidental) i consideracions sobre alguns jaciments”